Joan Pujol i Ivan Salvadó guanyen el XVII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila amb 'Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre'

Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre, de Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, s'ha endut la dissetena edició del Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila, convocat pel Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) amb el suport del Consell Comarcal riberenc. El veredicte es va fer públic ahir al vespre, en un acte celebrat a l'església Vella de Ginestar, davant un centenar de persones vinculades a la cultura, la política i la societat riberenca. 

L'obra, que ja forma part de la col·lecció Daliner del Centre d'Estudis, com la resta d'obres premiades en aquest certamen, el més antic i el més emblemàtic de l'entitat, és una aproximació a les embarcacions tradicionals de Móra d'Ebre i contribueix a la preservació i reivindicació d'un patrimoni col·lectiu com és la navegació pel riu Ebre, element vertebrador de la Ribera i històricament nus de comunicació entre els seus pobles. Una història, la de les muletes i els llaguts, i un llibre, ara premiat, que neixen de la inquietud de la gent del Club Nàutic de la capital riberenca fa tres anys i que ha estat possible gràcies a la dedicació de Pujol i Salvadó per recollir el testimoni i els records dels llaguters encara vius i de familiars d'altres que ja no hi són, documentant les seves històries i anècdotes al llibre. 

Els seus autors avançaven ahir que continuen la recerca per catalogar aquest patrimoni col·lectiu ebrenc, ja que darrerament estan treballant el tema a la resta de pobles de la comarca. La cultura, pilar fonamental de la comarca En aquest sentit, tant la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, com el president del CERE, Juanjo Duran, van fer valdre la tasca i dedicació d'autors com els ahir premiats per recuperar i documentar les tradicions de la comarca. Els usos tradicionals i les embarcacions vinculades al riu han quedat avui dia relegades a usos festius i esportius, però formen part de la història i la identitat de la Ribera i la nostra gent. 

"Catalogar aquest patrimoni i estimular als investigadors a dedicar els seus esforços i treball a la comarca és el que dóna sentit al Centre d'Estudis", va dir Duran. I és que "llibres com aquest contribueixen a construir el nostre patrimoni conjunt i fan comarca", va dir Carim, que considera que "la Cultura és un pilar fonamental de la Ribera d'Ebre, genera riquesa, és un eix transversal per al nostre desenvolupament turístic i econòmic i un símbol d'identitat que ens uneix a tots els pobles". Així, la presidenta comarcal va aprofitar l'acte per reconèixer la tasca del CERE i reafirmar el compromís del Consell amb l'entitat, a través d'un conveni anual que en garanteix la seva activitat. 

Per la seva banda, Duran va agrair el suport del Consell i d'altres institucions, així com dels socis que fan possible tirar endavant una entitat amb 33 anys d'història, els mateixos que el premi d'assaig lliurat ahir. A més, va aprofitar per animar a la gent de la Ribera a sumar-se a l'entitat, i va dir que la voluntat del CERE és que a la seva junta hi hagi representants de tots els pobles de la comarca. Els assistents van coincidir a felicitar també la tasca del centre d'estudis riberenc per "mantenir viu el patrimoni cultural i el país", una visió també compartida per l'alcaldessa de Ginestar, poble amfitrió del premi en aquesta dissetena edició, i pel secretari general d'Economia de la Generalitat, l'ebrenc Lluís Salvadó, també present ahir a l'acte. 

Elogis a la recuperació del patrimoni riberenc 

Història, art, etnologia, geografia, arqueologia, literatura, economia, lingüística, política, folklore, sociologia, agricultura, geologia, botànica, zoologia, ecologia o noves tecnologies. Tots aquests temes relacionats amb la Ribera d'Ebre, els seus pobles o els seus personatges tenen cabuda en un Premi d'Assaig que ja pensa en la següent edició. Com és habitual, l'acte de lliurament del premi va comptar amb una ponència, aquest any a càrrec de Jaume Noguera Guillén, Doctor en Història (especialitat Arqueologia) per la Universitat de Barcelona. 

Noguera va parlar del Present i futur de l'arqueologia a la Ribera d'Ebre, destacant l'embranzida que ha tingut la recuperació del patrimoni a la comarca els darrers 15 anys. Així, va posar com a exemple el treball fet als castells de Miravet i Móra d'Ebre, al poblat ibèric de Sant Miquel a Vinebre, al refugi antiaeri i el castell carlí de Flix i, fins i tot, a l'Església Vella de Ginestar, que ahir acollia l'acte. Aquest espai va servir al ponent per parlar del potencial enorme que té la restauració d'elements patrimonials per part dels pobles petits, de cara al turisme i a l'impuls de l'activitat local. 

El ponent també va elogiar la importància per al Patrimoni que té un premi com el d'assaig riberenc, que ell mateix va guanyar en la seva desena edició amb l'obra Ibers a l'Ebre