El dia 22 de gener de 2016 va tindre lloc un acte multidisciplinari per commemorar el 20è aniversari de la mort d'Artur Bladé i Desumvila (1907-1995) a la seu dels Serveis Territorials (ST) del Departament de Cultura a les Terres de l'Ebre. Hi van intervindre el director dels ST, Ferran Bladé, i el fill de l'insigne escriptor, Artur Bladé i Font. Seguidament, el representant de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), Gerard Mercadé, va fer la presentació d'una nova edició de la beca Artur Bladé, i Mariola Castaño, de la Central de Biblioteques de les Terres de l'Ebre, va presentar i va fer una explicació de la guia de lectura Artur Bladé que han confegit un seguit de biblioteques públiques del territori.
L'acte central de la vetllada va ser la taula rodona "Recordem Bladé', amb la intervenció de Josep-Lluís Carod-Rovira, professor de la Universitat Pompeu Fabra i exdirigent d'ERC, i de Josep-Sebastià Cid, filòleg, professor i representant del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre). La taula la va moderar Pineda Vaquer, tècnica de l'Institut Ramon Muntaner.
Carod-Rovira va parlar sobre Bladé i l'exili. Va explicar que, en la seua opinió, Bladé va patir dos exilis: un exili íntim a causa de la marxa dels seus pares a Argentina quan l'escritpor tenia 16 anys i l'exili polític pròpiament dit a Montpeller i a Mèxic. Carod va indicar que tota la vida i l'obra de Bladé Desumvila se sosté sobre dos nanses, que són l'enyorança i l'esperança, dos sentiments que van acompanyar l'autor benissanetà al llarg de la seua dilatada vida.
El professor Carod va qualificar Bladé com "un dels escriptors més elegants de la prosa catalana", una elegància que li vindria donada per la formació francesa que va tindre durant el període de temps que va viure exiliat a Montpeller.
Finalment, Carod va assegurar que "no és possible conèixer l'exili català de després de la Guerra Civil sense llegir L'exilíada, d'Artur Bladé i Desumvila, i Els últims dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili".
Per la seua part, el professor Josep Cid va basar la seua intervenció en la relació entre Bladé i Desumvila i l'Ebre. Cid va explicar que "sense l'Ebre no s'entén Bladé" i va assegurar que l'autor de Benissanet va contribuir a configurar la comarca de la Ribera d'Ebre i va contribuir a construir l'imaginari literari de l'Ebre català. Per a Cid, Artur Bladé aixeca l'anècdota local a la universalitat, ja que explica Catalunya a partir del seu poble, de la seua realitat immediata.
Josep Cid considera que l'aportació de Bladé és fonamental per a explicar la revifalla cultural de la comarca de la Ribera d'Ebre, ja que a l'any 1971 "això era un desert". Va exemplificar aquesta afirmació amb una anècdota que li va passar l'escriptor, a qui li van impedir de fer una conferència sobre Pompeu Fabra en un poble de la comarca perquè "a Pompeu Fabra no el coneix ningú".
En el transcurs de l'acte, alumnes de l'institut Julio Antonio de Móra d'Ebre, de l'institut de Flix, i de l'Institut Escola 3 d'Abril de Móra la Nova van llegir fragments de l'obra de l'homenatjat L'edat d'or. L'acte es va tancar amb la lectura dramatitzada de textos de l'escriptor benissanetà a càrrec del TallerTeatre de Xavier Aragó.
La commemoració del 20è aniversari de la mort d'Artur Bladé i Desumvila es va iniciar el passat mes de desembre i es perllongarà durant l'any 2016. Els actes estan coordinats per l'Institut Ramon Muntaner, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de les Terres de l'Ebre i de Tarragona i per Òmnium Cultural Tarragonès, en el marc del Ple pel Català al Camp de Tarragona; i compta amb la participació d'una quarantena d'entitats i institucions d'ambdós àmbits territorials, de la Diputació de Tarragona i de la Fundació Mútua Catalana. L'objectiu final de la celebració és difondre i remarcar la trajectòria personal i literària de l'escriptor riberenc amb l'objectiu de reivindicar-lo com a intel·lectual català de primer ordre.
