El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre presenta el número 25 de la publicació 'Miscel·lània', dedicada a la població de Miravet
El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha presentat avui, 3 d'abril de 2016, a l'Església Vella de Miravet, el número 25 de la Miscel·lània del CERE, la qual, en aquesta ocasió, ha estat dedicada a la població de Miravet. L'acte ha sigut presidit per l'alcalde de Muravet, Antoni Borrell, acompanyat del president del CERE, Joan Josep Duran, i del cap de Publicacions de l'Entitat, Gerard Mercadé. Ha aplegat una cinquantena de persones.
La Miscel·lània del CERE s'edita des de l'any 1985 i té com a objectiu principal la publicació de treballs inèdits, referents als diversos camps i disciplines que treballa el CERE. Tanmateix, la Miscel·lània en aquest número inicia un procés de transformació, basat en un anàlisi global dels grans objectius del CERE. Aquesta circumstància ha encaminat la publicació exclusivament cap a l'edició d'articles de caràcter científic.
La Miscel·lània del CERE número 25 té una extensió de 254 pàgines. Està formada per 15 articles. La publicació s'inicia amb una introducció al número per part de Joan Josep Duran, president del CERE, i de Gerard Mercadé, cap de publicacions de l'entitat. El número segueix amb 4 articles dedicats a la població de Miravet, en els qual es tracten diverses temàtiques referents a la vila de la Ribera d'Ebre, com ara la seva evolució demogràfica entre 1620-1820, l'antiga església parroquial de Sant Vicent de Miravet, les cantereries de Miravet vistes pel geògraf Reparaz, i el pas del poeta miravetà Roc Llop pels camps de concentració de Mauthausen, que van a càrrec de Josep Cañabate, Ventura Castellvell, Anna Castellvell i Josep Maria Sàez.
El número continua amb la secció d'Història, en la qual trobem un article d'Hilari Muñoz sobre les parròquies de la Ribera d'Ebre de finals del s. XV, a més d'un estudi de David Serrano sobre la topografia mèdica del Dr. Enric Raduà i Oriol, de Garcia, de l'any 1891.
A la secció de Lingüistica i Literatura podem llegir dos treballs, el primer dels quals, de Sílvia Veà, sobre l'onomàstica dels vinebrans entre els segles XIV-XX. El segon estudi de la secció en qüestió va a càrrec de Xavier Serrahima, i en ell hi aborda la formació de l'ideari i pensament d'Artur Bladé a partir de les seves influències literàries.
La Miscel·lània conclou amb el dossier temàtic sobre les famílies nobles de la Ribera d'Ebre, en el qual Salvador Rovira, Gerard Mercadé, Josep Serrano Daura, Pere Muñoz i Joan Ramon Vinaixa s'apropen a l'estudi de diverses nissagues nobiliàries riberenques -els Domènech de Vinebre; els Salvador, d'Ascó; els Castellví de Flix o, entre d'altres, les famílies Borràs i Jardí de Tivissa), conjunt d'articles que representa una novedosa aportació a l'estudi de la noblesa a la comarca de la Ribera d'Ebre.
El present número tampoc recull, a diferència d'anteriors edicions, informació institucional sobre l'entitat, que serà tramesa als socis -també a la ciutadania- a través d'altres canals més efectius. A més, la Miscel·lània presenta un nou disseny i una maquetació més moderna, per tal de fer la publicació molt més visual i atractiva entre els lectors. Finalment, cal assenyalar que la revista també presenta una novetat important pel que fa al contingut de la publicació, atès que inclou un dossier temàtic de 5 articles, en aquesta ocasió dedicat a les famílies nobles de la Ribera d'Ebre, en el qual, a partir d'un article de Salvador Rovira, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona -i un dels màxim experts en nobiliària de Catalunya- s'aborda l'estudi d'altres nissagues nobiliàries destacades de l'actual comarca de la Ribera d'Ebre.
