El CERE, entitat convidada a l'acte de commemoració del desè aniversari de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) ha commemorat el seu desè aniversari amb l’espectacle teatral La Casa de la Memòria, concebut expressament per a l’ocasió. Una proposta amb la qual el seu autor, Valer Gisbert, vol donar a conèixer l’arxiu “d’una forma trencadora, amb dansa i llums”, i “fent ús com a fil conductor de la figura d’Artur Bladé”.
La representació ha fet aflorar les emocions d’aquells que l’han vist aquest divendres gràcies al treball de dos artistes, un dels quals es posa en el paper de Bladé i l’altra simbolitza la Ribera d’Ebre, i també de la tasca del mateix Gisbert, que s’encarrega d’anar guiant el públic pels diferents espais de les instal·lacions i de fer-los entendre que un arxiu no deixa de ser una “gran casa de la memòria” i que “vivim per la memòria aquesta tomba plena de vida”.
Un espectacle que es podrà veure novament a finals de maig en el marc de la Fira Litterarum, a Móra d’Ebre, i que aquesta tarda ha donat el tret de sortida a l’acte institucional d’aniversari de l’ACRE, al qual han assistit diverses autoritats del territori i alcaldes i regidors de la comarca.
Un futur prometedor
Al pati exterior de l’arxiu han tingut lloc els parlaments institucionals, en els quals el director de l’ACRE, Gerard Mercadé, ha recordat els seus inicis, quan “tot estava per fer”, i ha apuntat diverses fites de cara als pròxims anys, entre les quals ha destacat “ser més útil a les administracions, posar les eines tecnològiques al servei dels arxius i obrir encara més les instal·lacions a col·lectius que no ens han visitat mai”.
Gemma Carim, presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, ha remarcat “la bona feina que s’ha dut a terme des de l’arxiu en els darrers 10 anys en matèria de sensibilització”, ja que ha calgut que totes les administracions, i també persones a títol individual, entenguessin que l’arxiu “és el millor lloc on poden estar els nostres documents, per poder obrir la història dels nostres petits pobles a tot el món”.
En la mateixa línia, Sixte Melchor, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, ha felicitat l’arxiu per la seva tasca i ha assenyalat com a “màxims beneficiaris” els ciutadans de la comarca. A la vegada, ha encoratjat l’ACRE a “continuar preservant la nostra memòria tal com ha fet fins ara”.
Finalment, Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, ha lloat la professionalitat dels arxivers i ha assegurat que “podem tenir la tranquil·litat que la documentació està ben guardada”. Així mateix, ha posat sobre la taula valors que cal que continuïn vigents de cara al futur, com ara “la voluntat de servei i difusió” i “el respecte pel passat i les ganes de fer-lo arribar a les noves generacions”.
Una mica d’història
L’1 d’octubre de 2004 es va signar el conveni de creació de l’ACRE, que forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva gestió és conjunta entre l’Ajuntament de Móra d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Inaugurat el 24 d’abril de 2007, és un edifici de nova planta que va ser construït en un solar titularitat de l’Ajuntament de Móra d’Ebre de més de 1.000 m2. La missió principal del centre és conservar, gestionar i difondre els fons de les administracions públiques, institucions o particulars de la Ribera d’Ebre i donar suport a les administracions públiques del territori per millorar la seva gestió documental i promoure i facilitar l’accés a la documentació pública.
Els 10 anys de l’ACRE en xifres
L’ACRE gestiona gairebé 90 fons documentals, que sumen un volum aproximat de 1.300 metres lineals de documentació textual, equivalents a 13.000 capses d’arxiu normalitzades, a més de gairebé 65.000 fotografies originals. Entre els fons documentals que hi ha ingressats destaquen els de les Administracions Locals de la Ribera d’Ebre, atès que manté conveni amb tots els municipis de la comarca (a excepció de Flix que té arxiu municipal propi).
A més, també disposa de conjunts documentals de titularitat privada com ara els fons personals d’Artur Bladé i Desumvila, Lluís Brull i Cedó o Carmel Biarnés, aquest últim de 60.500 fotografies de la comarca i territoris veïns.
Pel que fa als usuaris, durant l’any 2016 en va tenir 2.823 que hi van contactar a través dels diversos canals que ofereix (presencial, telefònic o telemàtic, entre altres) i que van consultar 22.558 unitats documentals.
Durant aquests 10 anys, l’ACRE ha treballat intensament per obrir el centre a la ciutadania i projectar una imatge dinàmica, trencadora i innovadora als riberencs. Fruit d’aquesta voluntat d’obertura s’han realitzat més de 250 activitats de difusió, entre les quals destaca la convocatòria de la Beca d’Estudi de la Figura i Obra d’Artur Bladé i Desumvila, gràcies a la qual, i en col·laboració amb nombroses institucions comarcals, l’any 2018 es publicarà la primera biografia complerta de l’escriptor de Benissanet.
